Pràctica Google Docs

El meu grup format per : Mireia Luque, Ana Pulido, Zaida díaz i jo, Laia Nieves.
Jo vaig fer el treball amb parelles i per tant l'informació la te la vema parella, ja que el vam fer des de la seva compte. Però l'esxlipcaré igualment tot i que no pugui possar els links, de moment.
La pràctica la vam basar tota en un cap de setmana a Eivissa.
Els passos que vam seguir va ser:

-Crear un document de text: aquest document el comença a realitzar una persona del grup i convida a la resta del grup a participar-hi. D'aquesta manera només la primera vegada s'haurà de posar les direccions de mail de les persones implicades, cada cop que un modifiqui el document els arribarà a la resta.

Aquí en la part pràctia vam estar discutint quines serien les coses més adients per endur-nos
per el cap de setmana. Cada persona anava comentant i discutint el que aportaria per la sortida.

-Crear una presentació: tot i que hi han menys possibilitats de creació que amb un powerpoint normal, són prou completes i el gran avantatge seria que podem compartir-las online i al moment que s'està creant. Aquesta presentació, igual que el document, el comença una persona i convida a la resta. Els canvis que realitzem també els veurà cada persona del grup.

En la part pràctica vam fer unes diapositives que mostraven on estava Eivissa, a quin camping aniriem, que visitaríem, etc.

-Crear un formulari: s'ha creat un formulari amb unes preguntes determinades i aquest igual que la resta d'arxius tenim accés tots els del grup. També hi ha la possibilitat que només el comenci un del grup i els altres només puguin veure l'informació no modificar-la.

En aquest cas la pràctica del nostre formulari eren preguntes on tenies que seleccionar la que millot et convenia, ja sigués en el preu estimat sobre la sortida, el mitjà de transport, etc.

-Les presentacions, tot i que hi han menys possibilitats de creació que amb un powerpoint normal, són prou completes i el gran avantatge seria que podem compartir-las online i al moment que s'està creant.

SEMINARI 12/11/09

A l'hora de seminari del dijous dia 12 de novembre vam començar amb les exposicions dels contes. Jo vaig ser la primera, em va anar força bé, la veritat, la evaluació que em van fer va ser que ho vaig fermolt bé, i que fins i tot les fitxes que vaig portar per visualitzar el conte no eres ni necessàries ja que jo m'expressava molt bé. Per cert, vaig explicar el conte de la Rínxols d'Or.

La següent en explicar el conte va ser la Soraya, la Margarideta va explicar. Se la veia molt nerviosa i això es notà a l'hora d'explicar-ho perquè anava molt depresa, però mañgrat aixó ho va fer molt bé!

després vam estar esplicant les impressions que ens vam enduur de la película de Billy Eliot, i una cosa va duur a una altre i vam acavar parlant de els gays, lesvianes, miraments molt tancats,etc, etc. Va Ser molt interessant.

Ja per finalitzar, l'Inma ens va repartir tres notícies que vam estar comentant.

Això és tot, fins aviat!

SEMINARI 10/11/09

El dimarts dia 10 de novembre vam veure una película, en Billy Eliot.

Billy Elliot és un nen de 11 anys que viu amb la seva família al nord d'Anglaterra a mitjans dels 80. Mentre el seu pare i el seu germà participen d'una vaga massiva de treballadors miners, Billy pren classes de boxa, que és el que el seu entorn espera d'un nen, encara que no precisament el que a ell més li agrada. Un dia, el jove s'assabenta de l'existència de classes de dansa i comença a concórrer, d'amagat de la seva família. El seu entusiasme és tan previsible com l'enuig del seu pare quan s'assabenta.Tot i que finalment acaven sedint i donant-li la oportunitat, i tenint la metixa il·lusió que ell.

La veritat és que m'esperava més de la película per els comentaris que havia sentit a partlar, però em va agradar força, sobretot la relació pare-fills.

Això és tot, esper-ho que vagi molt bé!

Pràctica amb l'audacity

L'audacity és una aplicació informàtica multiplataforma lliure de grabació i edició d'àudio fàcil de fer servir, distribuit sota la licéncia GPL.

Per realitzar aquesta pràctica he escollit la cançó de Ayo Technology, de Milow.
He fet con si fos un programa de radio i he posat dos intervencions, una al principi i un altre al final.

-Per poder-ho fer, primer he obert la cançó en el programa en format de MP3.
- Tot seguit he gravat la meva veu amb la frase que volia dir i he vist quan temps durava.
- He buscat el tros més adient de la cançó per fer-hi les dues intervencions. I les he desplaçat, amb l’eina de “desplazamiento en el tiempo”, fins el lloc que jo havia escollit.
- Un cop l’he trobat,per que es pogués sentir la veu amb claredat i per sota amb un to suau la música, en els dos casos, he seleccionat el tros de cançó on volia posar un efecte de “desvanecer progresivamente” que fa un decrecsendo del so de la música. Tot seguit he tornat a seleccionar un altre tros just darrera del decrescendo i seguidament he afegit l’efecte d’amplificació, amb el qual podia baixar o pujar el volum de el tros de cançó escollit, jo l’he baixat bastant perquè només se sentís la música de fons. I per acabar he tornat a posar un efecte de “aparecer progresivamente” que fa com un crescendo del so.
Un cop enllestit el treball, l’he tingut que exportar a document MP3, pel qual m’he tingut que descarregar el programa LAME MP3 per poder-ho exportat.

I Un cop exportat m’he creat un compte en el Goear.com i he copiat el codi embed en el meu bloc.

Dos entorns per a l'Educació Infantil.

Pràctica del dia 09/11/09

Tic

A clase hasta los 18, quieras o no!

Això és una notícia que l'altre dia vaig llegir en el diari, i m'agradaria fer-vos un petit esment, perquè realment a mi em va cridar força l'atenció.

Varios países han aumentado la escolarización obligatoria para luchar contra el abandono escolar - Para muchos, obligar a estudiar a alumnos casi adultos es ineficaz, inviable y contraproducente - Para otros, mejora su perspectiva laboral.

La cohesión social, la igualdad de oportunidades y la justicia han sido los motores clásicos para intentar que cada persona, cada joven estudie lo máximo posible. A este argumento se le fue uniendo otro que apela más a la rentabilidad colectiva: el crecimiento económico en la sociedad del conocimiento requiere una población cada vez más formada. La mezcla de ambos es una obsesión en los países desarrollados, que buscan fórmulas para erradicar o, al menos, mitigar el principal obstáculo: el número de chavales que dejan de estudiar tras la escolarización obligatoria -muchos ni siquiera consiguen obtener el título más básico-. Si les ocurre a países como Reino Unido o Francia (con un 13% de abandonos) mucho más a España (con más del 30%).

Mejorar la calidad de la enseñanza con más medios, ofrecer otras vías de escolarización y de reenganche para los que abandonaron e, incluso, pagar a los más pobres, con mayor riesgo de exclusión, para que sigan estudiando son algunas de las estrategias posibles. Pero hay una que cíclicamente se coloca sobre la mesa, que consiste en obligarles a que estén más tiempo en el sistema, es decir, aumentar la edad de escolarización obligatoria, que en España está en los 16 años.
Esta idea es para algunos una auténtica locura por inviable, ineficaz y contraproducente. Obligar a permanecer en las aulas a jóvenes de 16 y 17 años que no quieren estar en ellas provocaría graves problemas en las aulas y ni siquiera sería beneficioso para ellos, opinan expertos como el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña. Para otros, como el profesor de la Universidad de Barcelona Francesc Raventós, aunque causase "problemas menores", también puede ayudar a "resolver problemas mayores", como esa alarmante cifra de abandono escolar. Y recuerda que ese aumento hasta los 18 años ya se ha llevado a cabo en países como Alemania, Bélgica u Holanda. También en un buen número de Estados de EE UU, Hungría Polonia e Israel. Otros países, como Portugal o Reino Unido, planean hacerlo.

En España, el ministro de Educación, Ángel Gabilondo, volvió a abrir la espita del debate la semana pasada, al sugerir la posibilidad de aumentar de los 16 a los 18 años la edad de escolarización obligatoria. Fuera una propuesta, un deseo o una llamada a la reflexión -como apuntó la secretaria de Estado de Educación, Eva Almunia- sus palabras plantean una vez más si realmente debemos obligar a los chicos a seguir en la escuela aunque no quieran.

Seminari 5/11/09

Bé, el passat dijous cinc d'octubre a seminari, vam començar la sessió amb el conte que va explicar l'Ana Pulido, Hansel i Gretel. Ho va fer molt bé.
Tot seguit vam estar comebntant els resultats propis de les lectures de la pasada classe de comunicació, els quals ens van anar forçabé, per no dir molt bé, a tots.
I ja més tard per finalitzar vam estar llegint i comentant les sortides i treballs que tindrem que anar fent durant la semana blanca.
Aixó va ser tot per el dijuos, ara ens veurem a la segünt puclicació! Que vagi molt bé.

Qui ets tu?

Uf..quins nervis, i sobretot després de veure les primeres exposicions!
Però a mida que s'anava a propant el moment els nervis es van anar difuminant, i un cop dabant de tots i exposant el meu treball va ser un tres i no res.

Vaig fer la meva exposició sobre la Zaida, una noia que conec des del primer dia aproximadament.

Pel que fa a la meva exposició, crec que, apart dels nervis, vaig estar bastant clara en l'explicació, amb la meva entonació i expressivitat.

Aqui us deixo el meu PowerPoint, espr-ho que us agradi!

Laia Nieves (Uni)[1]

View more presentations from bibliotecapla.

SEMINARI 3/11/09

El dimarts dia 3 d'octubre, vam començar la sesió de seminari amb el conte de la Miriam, que va exlicar un conte molt cratiu " en Bernat", o algo així... que va pintar puntets amb el dit...va estar molt bé. Després va ser el torn de la Lidia que va explicar el conte de la caputxeta vermella, va sre molt divertit, apart d'ho bé que el va explicar , la seva dolçor, els seus gestos, va ser molt divertit quan canviava l'entonació de to, quan s'equivocava amb el personatge o pels nervis es posava vermalla... va estar molt bé.


Tot seguit la Imna ens va donar unes fitxes amb uns contes d'un minut que vam tenir que lleguir a classe i així poder practicar per la lectura en veu alta que teniem dimecres a Comunicació. I vam fer exescicis de relaxació.

Aixo va ser tot, que vagi molt bé.

Seminari 29/10/09

El dijous dia 29 d'octubre, a l'hora de seminari hem començat explicant dos contes. Primer ha començat la Carla explicant el conte del "Tabalet"; ha fet servir com a suport unes imatges grans que eren relacionades amb el conte i per molt que al començament del seminari deia que estava nerviosa, ho va fer molt bé! Després va ser el meu torn, on he explicat "El vestit de l'emperador"; quan l'he acabat, m'han dit que ho he fet molt be, al principi una mica nerviós però amb la sensació que els va agradar. És així?? Us va agradar el conte?? Hem podríeu escriure un comentari.

Després dels contes, l'Imma ha portat un portàtil i un projector per poder veure webs educatives per poder visitar en grups durant la setmana blanca (que serà del dilluns 16 al divendres 20 de novembre). I d'aquesta manera hem acabat la classe.

SEMINARI 27/10/09

Aquest dimarts al seminari hem començat explicant un conte. Aquesta vegada els hi tocava explicar-lo a l'Hèlia i l'Aina, però va haver-hi la casualitat que les dos s'havien preparat el mateix conte: "El Patufet". Ha començat l'Hèlia i a mesura que l'anava explicant, quan tocava cantar la cançó que s'incolu en aquest conte "Patium, patam, patum, homes i dones del cap dret! Patim, patam, patum, no trepitxeu en Patufet!", al principi la cantava ella sola fins que ens ha fet participari l'hem ajudat a canar-la. Després l'Aina també ens anima a cantar la cançó i nosaltres ja l'hem començada a cantar des de la primera vegada que sortia en el conte; també s'ha de dir que s'ha posat dins del paper del Patufet. Però realment les dos, encara que van fer el mateix conte, ho han fet molt bé!

Després d'explicar els dos contes, l'Imma ens ha donat un formulari que havíem d'omplir del SIOE. Un cop hem omplert aquest formulari, hem parlat del treball que havíem d'entregar, "Com eren els teus mestres?" i hem començat un diàleg sobre els records dels nostres mestres, des de l'etapa d'educació infantil fins al batxillerat i d'aquesta manera hem acabat el seminari