diumenge, 11 d’octubre de 2009

Notícia del seminari.Guarderies il·legals.

Ludotecas, casas amigas, cangurotecas... multitud de nombres proliferan en el mercado. Sin embargo, ninguno de ellos son verdaderas guarderías. La muerte de un bebé en Barcelona ha destapado un negocio sin control. Conoce con quién dejas a tu hijo.

El lunes, un bebé de cuatro meses moría en una ludoteca de Barcelona. La autopsia ha revelado que se debió a muerte súbita, pero, más allá de las causas del fallecimiento, ha salido a la luz un negocio sin ningún control.

La dueña del local está en libertad con cargos: se la acusa de un delito contra los derechos de los trabajadores, ya que dos de sus tres cuidadoras residían en España en situación ilegal. Todavía se determina si hay responsabilidad penal por la muerte del bebé, ya que esta ludoteca era un cúmulo de irregularidades.

Las cuidadoras no tenían ninguna titulación, había 30 niños cuando sólo hay licencia para 10 y se servían comidas de manera ilegal. ¿Cómo no se había detectado? La respuesta es sencilla: no existe ninguna legislación y, por tanto, las inspecciones tampoco se realizan. Para abrir una ludoteca, tan sólo hay que pedir una licencia al Ayuntamiento y especificar con qué tipo de local contamos. El Ministerio de Educación no interviene.

El Gobierno catalán asegura que preparan un decreto regulador, que tiene previsto aprobar este mismo verano. Sin embargo, el Síndic de Greuges (el Defensor del Pueblo) ya había llevado al Parlament sus quejas contra estos locales en 2004. Dos años después, en 2006, murió otro bebé en una ludoteca de Sant Cugat del Vallés en idénticas circunstancias.

¿Responsabilidades políticas? Según el presidente de la Federación Nacional de Centros Infantiles Privados, Juan Adame, es "un fallo que no sólo es patrimonio de España, sino prácticamente de toda Europa".

Un gran problema social

Las "guarderías piratas" proliferan y no les falta negocio: la falta de plazas públicas y el aumento de la población inmigrante las han puesto de actualidad. El precio medio de una guardería ronda los 400 euros al mes. En España, hay 1,4 millones de niños menores de tres años: sólo 270.000 están escolarizados y, de ellos, un insignificante 16,6 por ciento tienen acceso a una plaza pública. Izquierda Unida asegura que tan sólo en Madrid serían necesarios 300 centros públicos más para cubrir toda la demanda.

Recordemos que esta etapa educativa no es ni obligatoria ni gratuita. Sin embargo, pocos padres pueden abandonar sus trabajos para criar a sus hijos. Los salarios más bajos tienen aún más complicado con quién dejar a los niños. Es cierto que las plazas públicas de guardería se otorgan sobre todo por renta familiar, pero, como vemos, las plazas son insuficientes.

¿Con quién dejamos al niño?

El intrusismo alcanza niveles alarmantes. ¿Cómo distinguir entre ludotecas, casas canguro, guarderías y cómo saber cuáles actúan de forma ilegal?

Según la Federación Nacional de Centros Infantiles Privados, las ludotecas son centros de ocio, para momentos puntuales de los niños. No tienen que dar comidas, sus horarios no deben ser como los de los centros infantiles, nunca cobrarán matrícula y deberían tener un registro de niños. Así, sería fácil descubrir los que actúan como guardería ilegal.


Aquí teniu el vidio de la notícia.

SEMINARI 06/10/09


Com be ens va dir la Imma faré un resum de la passada classe de seminari del dimarts, on vam tenir una llarga conversa de Ramon Llull, principalment.
Però primer començaré per el principi. Vam començar la classe amb d’introducció de dos companyes del seminari explicant un compte cadascuna.
L'Anna, que va explicar el conte de: " Els tres porquets" em va sorprendre molt com l'explicava i em va fer estar atenta durant tot el conte, ja que era molt expressiva a l'hora d’esplaiar-lo,i sincerament em feia molta gràcia com el desenvolupava.
La següent va ser la Silvia que va explicar el conte de. “La tortuga i la llebre”. Ella va començar llegint-lo, però en acabar la Imma li va comentar si seria capaç d’explicar-lo de nou sense llegir-lo i ella ho va fer molt bé!

Després, la nostra tutora l'Imma, ens va donar dos articles de diari on apareixia el premi que se li havia atorgat a la nostra Facultat. Després d'haver llegit els dos articles, molts dels companys que estem al seminari vam començar a fer preguntes del motiu de perquè la nostra facultat és diu Blanquerna i pertany a Ramon Llull. Llavors l'Imma ens ho va explicar però ens va proposar que cadascú ho busques a internet.

Ramon Llull (Segle XIII-XIV) va ser un escriptor mallorquí molt important, a part de ser també filòsof, teòleg i missioner. És creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana i que és per això que Llull va entrar a pertànyer a la Cort del rei Jaume El Conqueridor. Educat sempre com un cavaller, és va casar i va tenir dos fills, però quan tenia uns 30 anys la seva vida va fer un gir molt gran en veure 5 vegades l'aparició de Crist; per aquesta raó va abandonar la seva família per dedicar-se en la vida religiosa i el seu objectiu principal era convertir els musulmans que començaven a entrar a la Península Ibèrica.

Ramon Llull va escriure més de 250 obres (algunes pàgines web fins i tot diuen que més de 400), algunes traduïdes a diferents idiomes com el llatí i l'àrab. Entre totes aquestes obres podem destacar les principals que són:

Fèlix o llibre de les meravelles (inclou el llibre de les Bèsties).

Blanquerna (inclou el llibre d'Amic e Amat)
Llibre del gentil i dels tres savis.
Arbre de ciència.
Ars manga i ars brevis.
Llibre de contemplació.
Vida coetània.

Ja que la nostra Facultat és diu Blanquerna, us explicaré d'on prové aquest nom. El "Llibre d'Evast e de Blaquerna" de Ramon Llull, explica que Blanquerna és el fill de Evast i Aloma, un fill exemplar que quan es fa gran els seus pares volen que és casi amb Natana. Ell no vol i els hi explica que ell vol dedicar la seva vida a Deu, i que al final hi arriba, passant per monjo, abat, bisbe i papa. L'èxit assolit per totes aquestes tasques fa que Blanquerna és pugui retirar en ermità.

Bé dons aixó es tot, fins la següent publicació! arreveureeee!

Escriure, llegir, parlar i escoltar

Aquets són els apunts de la classe de comunicació del dia 08/10/2009: Esper-ho que us serveixin.
Com ha de ser el perfil d'un bon comunicador?

- Ha de parlar amb claredat, amb les respectives pauses, vocalitzant, gesticulant i pronunciant correctament, amb un to adient amb pujades i baixades, per així, captar encara més l'atenció del públic.
- Amb un text ben estructurat.
- Ha de ser coneixedor de la matèria i de l'audiència a part de tenir un bon coneixement del camp lèxic i semàntic de la llengua.
- Ha d'aportar al públic confiança i credibilitat.
- Que tingui un alt grau de convicció i persuasió.
- Ha de tenir un bon suport tècnic per a dur a terme una bona comunicació.

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laia Nieves, Anna Pulido, Zaida Diaz, Mireia Luque, Laura Rovira i Júlia.G Castells

Processos que s’ha de seguir per escriure:

- Planificar: fer un petit guió del que vols escriure.
- Redactar: Redactar amb paraules adequades el què has planificat amb coherència i cohesió.
- Revisar: un cop redactat, s’ha de revisar, veure si hi ha faltes d’ortografia, els signes de puntuació siguin correctes, que l’estructura estigui ben feta, el vocabulari, etc.

Quan llegim

No és el mateix llegir en veu baixa o per un mateix que llegir en veu alta, per tant, tot depèn del següent:
- Destinatari: si és per tu o per una altra persona. Això també passa quan escrivim, ja que no escriurem igual si és per nosaltres o per un company/a de classe. Influeix, per tant, el destinatari.
- Lectura: com hem esmentat tot dependrà si llegim per nosaltres, que segurament ens saltarem paraules o llegirem més ràpid, que no pas si ho llegim per a una altra persona ja que estarem nerviosos o intentarem fer tot el bé possible.
- Implicació al llegir: el to de veu, les pauses, l’entonació, etc. són factors importantíssims a l’hora de llegir.
- Interpretació: de vegades estan entre línies.

Parlar

En el parlar és important el tipus d’intervenció, aquesta pot ser:
- Espontània: que tu mateix, voluntàriament, parlis davant d’una o més persones.
- Demanada: que hagi de ser el professor/a que et demani que parlis o expliquis quelcom.

L’escolta

Quan s’escolta és important seure adequadament, amb bona postura i atent/a, respectar l’espai entre les dues persones, escoltar sense interrompre el que parla, etc.
Per tant, hem de tenir les condicions necessàries tan per comunicar-nos com per escoltar.

Extret del bloc de Julia Ginita i amb informació què eh aportat jo.

Navegadors i cercadors (apunts del 28/09/2009)

Navegadors i cercadors (apunts del 28/09/2009)
Sobre el treball de grup, afegir que:


La nota dependrà de si s'ha practicat bé la blocosfera o no. És a dir, que la feina feta sigui col·laborativa amb la resta d'usuaris que publiquen en relació amb el tema del treball.


Així mateix, es valoraran les relacions entre el propi bloc (en el cas que se n'hagi creat un) i la resta de blocs relacionats (cites, comentaris, aportacions, etc.).


Finalment, cadascú haurà de realitzar una entrada en el seu bloc personal resum (títol + explicació de l'experiència).


Altres tasques pendents d'aquesta setmana són:

Llegir l'entrada sobre wikis al bloc de l'assignatura.


Llegir l'entrada sobre els principis bàsics de la gestió de la informació que també es troba al bloc de l'assignatura.
Sobre aquesta darrera entrada, de les operacions bàsiques que s'enumeren, aprofundirem en la de CERCAR:

A part del navegador conegut per la majoria de nosaltres, l'Internet Explorer, també disposem del Firefox. Mentre que en el cas del primer estaríem parlant de software propietari (de pagament), el Firefox és un software lliure creat per comunitats d'usuaris.




FIREFOX

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.



Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

És un delicte que solem fer en la intimitat.


La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).


Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).




Exm: Una possible font d'imatges que a més permet pujar directament l'enllaç i que identifica perfectament l'autor dels continguts és Flickr (portal per compartir fotografies).

Si, a més, la fotografia l'hem feta nosaltres, també ens estalviem possibles problemes de fiabilitat. Sinó, una bona opció seria extreure-la de fonts fiables.



Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

Afegir-les a l'iGoogle.


Desar-les al nostre bloc personal.


Utilitzar els anomenats marcadors socials (webs que serveixen per emmagatzemar, valorar i compartir les webs que anem visitant). Això ens permet conèixer "de què es parla" actualment al World Wide Web.
Exm: http://meneame.net/

http://delicious.com/

En el cas d'aquest darrer marcador social, p.e., un pot obrir-se un compte i personalitzar-se el perfil afegint-hi les eines del Firefox. Un cop un s'hi ha creat un perfil públic, ja pot comentar i etiquetar tot allò que trobi interessant mentre navega.

Tasca pel proper dia: Donar-se d'alta a delicious.com, crear-se un perfil i, si es troba alguna web on hi aparegui la icona de delicious, afegir-la.

Blc extret de Elisa Capellades

Procés evolutiu de la plàstica

El nom de l’art a principis de s. XX

Aquí podeu trobar els apunts realitzats durant les duees classes de plàtica (teóriques). Espero que us siguin d'ajuda.

Art: allò que es veu (model acadèmic).
- La Real Acadèmia San Fernando deia el que era art i el que no (1752).
- Havia de ser una figura de 7 caps i ½ (proporció àuria), podia variar una mica.
- La representació de l’espai era a partir del punt de fuga i les línies d’horitzó.
· 1905 (Fuvisme): Es va fer la primera exposició (Saló de Tardor a París).
· 1905 (Expressionismealemany): Va haver canvi de la concepció interna i de la interpretació.
·1907 (Cubisme): Importància de les figures geomètriques
· 1917-1919 (Duchamp): Va canviar la mentalitat en quan la concepció de l’artista i l’art (l’artista és el que pensa). Va modificar les obres per tal de burlar-se i riure.
L’escola: els noms que va rebre l’educació artística ens diferents anys
· 1857-1906 ("Dibuix i treballs manuals"):
- Els coneixements d’art associats als valors d’utilitat i funcionalitat. Formació d’artesans.
- L’aprenentatge artística confiat al dibuix de còpies (es premiava el dibuix copiat).
- “Els treballs manuals” (1880). L’art impulsat com a capacitat de realització d’objectes domèstics i decoratius.

* Valors: disciplina, domini, ordre, habilitats representatives.
· 1906-1039 (“Dibuix i treballs manuals”, L’Escola Nova):
- Difusió del dibuix amb model tridimensional i inicis de dibuix lliure (expressió del nen).
- Actitud estètica.
- Importància del coneixement de l’ofici. Influència del moviment de les Arts&Crafts- William Morris (tornen al treball medieval de les catedrals – funcional i únic-).

* Valors: el món interior de l’individu i la seva relació amb la natura es converteix en font d’inspiració i reflex de la visió de la realitat.
· 1939-1970 (“Dibuix i treballs manuals”, Aprenentatge eminent útil; Fi de la Guerra Civil Espanyola, guanya Franco):
- Suspensió de la coeducació. Estricte separació entre rols i sexes.
- Nou ordre social d’acord amb les idees del règim franquista.
- Còpies de làmines (retorn).
- Dibuix geomètric.
- Treballs manuals (es continua fent): a partir de passos que havien de seguir.
· 1970-1990 (“Expressió plàstica”):

L’art com a manifestació espontània. Repercussions a Espanya a partir de 1970.

- Importància del potencial humanitzador de l’art.
· Víctor Lowenfeld, 1947, diu:
· L’art com a autoexpressió
·Espontaneïtat creativa
· Educació en llibertat

*Va començar a classificar i analitzar els dibuixos infantils: reflexió en l’expressió del nen.

Expressió : influència de V. Lowenfeld
Plàstica: no únicament s’ensenya dibuix. Els nens també aprendran pintura i volum (pedagogs francesos).

- Importància del material de rebuig (influència del món de l’art, els “objectes trobats”/Marcel Duchamp i altres.
- Importància de l’experimentació amb tècniques i materials (herència de l’escola de disseny Bauhaus).
· 1990-? (“Educació visual i plàstica”):
- L’art s’entén com a llenguatge visual ( Influències: Arheim, Dondis, Muhari, etc.):

· Importància de la lectura de la imatge (seria com un text) .
· Importància de l’art com a comunicació.
- Importància del procés d’aprenentatge (psicològic constructiva: Bruner).
“ No tot depèn de l’edat, també és de l’entorn”

*Valors a les aportacions o la cultura en el desenvolupament del individu. Importància de l’entorn.

Educació: versus abús del dibuix espontani
Visual:s’inclouen totes les imatges: TV, cinema, etc, arquitectura, publicitat, etc.
Plàstica: dibuix, pintura i volum (art clàssic).
Aspectes de l’aprenentatge artístic
Eisnen, Elliot:
- Aspecte productiu: desenvolupa les capacitats necessàries per crear formes artístiques.
- Aspecte crític: desenvolupa les capacitats per a la percepció.
- Aspecte cultural: desenvolupa la capacitat de comprendre l’art com fet cultural.
Bibliofrafia: “ Educación y cultura Visual” . Barcelona: Octaedro 2002 (pàg. 55-79)


“L’art comença quan els sentits tenen el primer contacte amb l’entorn i el nen reacciona davant les experiències sensorials” (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain).
Etapa de grafisme infantil (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain):
1. Etapa de gargot (2-4 anys)
· Gargot descontrolat (2-2.1/2 anys):
- Línies descontrolades
- Colors: dibuixen “espirals”
· Gargot controlat (2.1/2- 3.1/2):
- El nen desconeix el control visual sobre els traçats que realitzen.
- Pot tancar línies aconseguint formes rodones.
- Les línies seran cada cop més llargues i, a vegades, tractarà d’utilitzar diferents colors.
- Són capaços de dibuixar conceptes com ara el soroll, el fred, etc.
· Gargot amb nom (3.1/2-4 anys)
- Comencen a dibuixar conceptes com ara la pluja, però també el tren en forma de rodones (per exemple).

2. Etapa pre-esquemàtica (4-7 anys)
- Dibuixos de mans que surten del cap: apliquen el seu coneixement del cos.
- Representen humans, cases i arbres.
- Saben les parts del cos i situar-les, però a l’hora de dibuixar-les no dibuixen totes les parts. Ells agafen el que és essencial, el cap i el cos.
- Tenen creació conscient de la forma.
- Flexibilitat del nen: freqüents canvis en els conceptes:
- Figura humana: cap-gros
- Colors: no relacionen l’objecte amb els colors (arbre amb la copa vermella).
- Espai: no fan línies de terra (espai egocèntric), són dibuixos flotants. Ell és el centre del seu món.

3. Etapa esquemàtica (7-9 anys)
- Diem esquema al concepte al qual el nen arriba respecte d’un objecte. Després de molta experimentació el nen arriba a formar-se un concepte definit de l’home i del seu ambient.
- Hi ha exageracions amb els dibuixos com ara una ferida ( per tal d’explicar-ho), és a dir, fa els dibuixos segons les seves emocions (mare més gran, pare més petit, ...).
- Espai: fa línies de terra, és a dir, ordena l’espai. L’important és el públic. També dibuixa la línia del cel. Dibuixen amb raig X (a una casa es veuen els mobles, el bany, la cuina, l’habitació, etc.).
- Color: ja relaciona objecte i color.
- Dibuix a partir d’ Abatiment: per poder situar-ho tot bé s’hauria de plegar; exemple: carretera amb els arbres als costats o un estadi de futbol.
- Entre el cel i el terra no pinten, ja que representa l’aire i l’aire no té color.
- Fan pla-elevació: barregen dos punts de vista diferents (nen nedant i mestres al voltant)
*Motivació artística: nosaltres, acció i lloc.
4. Etapa de la colla (9-12 anys)
- El nen descobreix que és un membre més de la societat.
- S’adonen que tenen una independència social.
- Hi ha grups diferenciats de nens i nenes.
- Es comencen a pensar en termes socials, es tenen en compte les opinions dels altres.
- Figura humana: abans eren esquematitzades, ara comencen a dibuixar el cos com un tot (una mà dibuixat amb el 5 dits), també dibuixen molts detalls (cada persona té les seves característiques)
- Color: distingeixen els colors (pinten la copa d’un altre de color verd i l’herba que també és verda, d’un verd diferent).
- Espai: descobreixen la perspectiva (canvien les línies de terra i dibuixen l’horitzó).
- Intensió d’explicar que les coses que estan més a prop són més grans i les més llunyanes més petites.
*Color/motivació artística: temes.
- Descobriment del pla i abandonen la línia de terra.
- Superposició: hi ha cossos opacs que tapen als altres.
- Canvien en la manera de dibuixar: no es veuen de front com estar en l’escenari, sinó que de costat, corrent, parlant, etc.
- Ja es fan a la mida com tothom o tal com és ell/a, però estan dibuixats de tal manera que el/la puguin reconèixer, és a dir, amb molts detalls (amb ell/a al centre del dibuix, amb algun de tall com ara un ninot, etc).
· És l’edat idònia per treballar en equip: fer treballs individuals que formaran part d’un treball en conjunt o començar des d’un principi en grup (construir un poble: amb la seva gent, les casetes, arbres, cotxes, etc.)

5. Etapa psedo-naturalista (12-14 anys)
- Final de l’art com a activitat espontània, fa un treball més aviat reflexiu.
- Comença un període de raonament en el qual el nen es fa crític amb les seves produccions (en els autoretrats els hi costa enfrontar-se amb ells mateixos, estan a l’expectativa dels seus canvis físics).
- Canvis sexuals evidents, és a dir, pel que fa a l’anatomia.
- Representen el que veuen, hi ha ombres, treballen amb regles, etc.
- Pensament abstracte, poden utilitzar metàfores.
- Figura humana: elements de fer-se grans (pits, pels, les nenes dibuixen barbies i els nens fan caricatures, retrats satírics, els interessa el món del còmic, etc).
Hi ha moviments en els seus dibuixos mitjançant les articulacions.
- Colors: hi ha ombres i colors diferents.
- Temes: sentiments i emocions; temes relacionats amb els interessos de l’alumne/a.
Crítiques actuals en relació a l’ensenyament de l’educació artística fonamentat en l’espontaneïtat creadora.

- El concepte d’etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d’estudi evolutiu. El concepte d’estudi evolutiu té en compte tant l’edat com els tipus d’experiències acumulades.
- No hi ha una direcció lineal en els aprenentatges
- Les activitats educatives faciliten els aprenentatges i el desenvolupament artístic de l’alumne/a.

Educació-Evolució espontània

- Importància de la interpretació i valoració de les produccions artístiques dels adults en la formació dels nens.
- No es pot formar el mite del geni, el llenguatge de l’artista, “el do innat”, és a dir, no s’ha de posar algú de la classe com artista, sinó que tothom es pot educar en les arts plàstiques.

INTRODUCCIÓ AL SEMINARI

Hola em dic Laia Nieves i m'agradaria explicar com m’ha anat el primer dia de seminari.
La veritat es que em va agradar molt, no ens coneixíem i varem fer una presentació de cada un dels membres del seminari.
Tot seguit va manar fent un recordatori de noms a veure si ens el sabíem tots de memòria i ens vam sorprendre no? De veure k ens els sabíem quasi tots!

L’Imma ens va passar un full amb preguntes, una mica característiques, on també ens vam tenir que dibuixar, cosa que ens va semblar força divertit. Finalment les vam llegir una per una i vam tenir que intentar endevinar de qui eren les preguntes contestades.

Va ser tot molt interessant i les dues hores que va durar la classe van passar volant.

Estic convençuda que aprendrem un munt de coses amb els seminaris, i que ens abrivarem a portar molt ve tots els integrant del grup.

Fins a la propera.