dijous, 24 de desembre del 2009

Valoració final del bloc


Només pel fet d'arrivar a classe, el primer dia, i veure que era en l'aula dels ordinadors ja em va agafar por. I Quan en Jordi ens va explicar què era un bloc i que en teniem que fer-nos un per anar-hi penjant informacions, treballs, valoracions... vaig pensar que d'aquesta no me'n sortiria!

No obstant,a mesura que anava passant el temps i anàvem , a més del bloc, fent altres activitats vaig descobrir que allò no era ni tant dificil, ni tant complicat com em creia, i que a més a més anava descobrint coses que m'interessaven molt. Això de poder compartir treballs apunts aamb alte gent és molt gratificant.
Penso que he après a fer moltíssimes coses amb el bloc i a a sobre les TIC m'han permés conèixer moltissims programes i pàgines webs que em poden se d'utilitat de cara a un futur no molt llunyà.

Com en Jordi va dir, he triat dues de les activitats de TIC que més m'aguessin agradat. Bé la primera és el Movie Maker, que tot i jo ja l'havia treballat em sembla una eina molt útil i estética a lhora de fer presentacions. I la segona es el JClic, que ho he trobat ho més original que em odria haver imaginat, i de cara als infants et pot proporcionar molta utilitat. Per finalitzar volia despedir-me i dir que estic molt contenta de tot el que he après en aquesta assignatura, ja que, em farà molt servei en un futur.

BON NADAL!

Acomiadament del seminari

Bé, aquest dimarts va ser l'últim dia de seminari d'aquest any, ja que l'any que bé, quan tornem de "vacances" seguirem fent seminari, però, amb un grup de gent i un tutor/a diferent.

Al principi tot és nou, l'escola, els professors, els companys, però de mica en mica a les classes es va generant un apropament general. El seminari m'ha sigut de molta utilitat pel fet del companyerisme que hi havia, la facilitat d'obrir-te i expressar-te davant de molta gent, en un principi, desconeguda...


Recapacitant t'anredones que des del principi el seminari t'ha aportat aquella empenta que necessitaves per obrir-te i fer-te agafar més conciança en tu mateix en aquesta nova etapa de la vida que just acava de començar. Esper-ho que el proper seminari sigui tant familiar, per així dir-ho, com en que acava d'acavar, tant per els alumnes com per la tutora, la Imma.


Gràcies a tots. I bon nadal!

Territori:llegenda Holansesa.

Aquest dimecres 16, vam exposar, la Zaida Díaz i jo, el nostre treball de territori. Vam decidir explicar una llegenda Holandesa (la llegenda de Witte Wiven). Aquesta llegenda va succeir a Zwiep i parla d’amor i d’ espectres. Les Witte Wiven eren, com bé indica el seu nom, viudes blanques que es presentaven en forma d’espectre, i el poble, cada cop que hi havia boira s’espantaven perquè pensaven que eren les witten Wiven que els hi venien a fer mal. Apartir d'aquì comança l¡història d'amor ente la Johanna i l'Albert.


Bé, aquí us deixo el Power Point que vam utilitzar com a suport per la nostra llegenda, no s'apresien les accions, i moviments, però us fareu una lleugera idea. Esper-ho que us agradi:


Debat

El passat 2 de desembre vam haver d’exposar el nostre tema de debat a l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, en el que vam tractar " el despido improcedente de un professor por utilizar las TIC".
Ens vam dividir en 4 persones a favor del tema i 4 en contra. Jo estaba en contra de l'acomiadament, cosa que em va resultar bastant dificil de defendre, ja que no hi havia una base sólida on agafar-se.
Vam començar el debat a partir d’una notícia que vam trobar a Internet i a partir d’aquesta notícia, vam començar a debatre.

Penso que va ser una bona experiència ja que en molts moments de la nostra vida, haurem de debatre sobre un tema i que millor que experimentar-ho a classe.
Al principi vam començar amb nervis i a mida que vam anar avançant ens vam anar cant en el tema i sens van passar.


Recitació

El dimecres 9 de desembre, ens va tocar representar la recitació a la Zaida Díazi a mi. Vam escollir una cançó i vam fer una mica de teatre per tal de que no fossin totes les recitacions iguals i fer passar una bona estona als altres. Encara que fos una cançó, nosaltres la vam fer com una recitació.Va ser una part de la cançó de Pimpinela "Pega la vuelta", i aquí os deixo la cançó sencera.

Aqui us deixo la cançó!

TIC i els mestres

Reflexió de les Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologies.`

  • Hem d’anar més enllà de les nostres competències digitals.
  • Sempre donem reconeixem i referències aquelles persones que ens han facilitat tan l’aprenentatge com la informació adquirida.
  • Hem de mirar amb visó de futur, per tant, tot allò que hem après mitjançant les TiC ho aprendran i viuran els nostres alumnes.
  • Acabarem ser tothom uns ciutadans digitals.


M'agradaria destacar uns quants punts que crec que són importants:

a) Els docents han de conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari', així com les aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicacions, un programa de presentació i aplicacions de gestió.

b) Els docents han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols.

c) Els docents han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.

d) Els docents han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.


Aquets punts son recollits dins les Normes de la UNESCO i tot hi que hi ha altres punts que crec que també són importants, he volgut destacar aquets ja que en ells es recullen algunes de les coses que hem parlat a classe.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

És evident que avui en dia mana la tecnologia, així doncs, tan petits com grans han està alerta a les TIC.
Les competències digitals no són quelcom innat, sinó que s'ha d'aprendre al llarg del temps. És cert que mercès les TIC ens facilita la comunicació tan amb els docents com amb els alumnes i aquesta ens facilitarà també a la nostra vida professional, perquè ens podrem comunicar tan amb els altres docents de la professiño com amb els pares.
Com hem pogut observar, durant el curs acadèmic, s'ha anat fent activitats amb les TIC. Aquestes es poden realitzar sense cap mena de problema amb els infants com ara jocs intercatius mitjançant les TIC.
Tot i així, hem d'anar renovant i reciclant els nostres coneixements sobre les noves tecnologies, ja que aquestes sempre està en constant canvi.
Podem destacar dos documents que diuen les diactrius que els docents haurien d'adquirir:

  • Normes UNESCO: Nocions bàsiques de tecnologia, aprofundiment de coneixements i Creació de coneixements.
  • Normes de la ISTE: Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents (diu en què haurien de ser competents els docents) i Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants.


En l'Educació Infantil, els infants, han d'adquirir una sèrie de capacitats on a Primària es converitiran en competències bàsiques.

dilluns, 14 de desembre del 2009

JClic Author

El JClic és un programa informàtic creat per un conjunt d'aplicacions informàtiques que ens permet dissenyar i crear diferents tipus d'activitats educatives: jocs de memòria, activitats d'exploració, trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats, sopes de lletres...
En el JClic també hi podem trobar també una biblioteca d'activitats formada per un munt d'aplicacions creades per d'altres persones.

Abans de poder accedir-hi a aquesta pàgina tindrem que descargar-nos el programa http://www.java.com/. Un cp descarregat podem començar a manejar-nos per el programa.
L'aplicació concreta per la realització del disseny i la creació d'activitats s'anomena JClic Author, que pot descarregar-se fàcilment des de la pròpia web. Un cop instal·lat, ja podem crear un nou projecte.
En la passada classe per treballar aquest programa , se'ns demanava que creéssim quatre activitats a partir d'unes imatges que ens va donar en Jordi (tres imatges de fruites i un quadre amb diferents fruites). Cal dir que, perquè el JClic funcioni correctament, és necessari tractar les imatges abans d'utilitzar-les, perquè ocupin menys espai. Podem fer-ho, per exemple, amb el GIMP i així ademés les podem adequar totes a la mateixa mida.

Un cop comencem a dissenyar una nova activitat em de tenir en compte uns aspectes, com per exemple:
El color de fons ( sempre blanc i sense vora)
Els missatges inicials i finals de l'activitat
La pell (el color de la interfície amb l'usuari)

(Les imatges utilitsades per realitzar les activitats eren de 250 x 250, per tant en cada activitat cal ajustar la mida dels cuadrats amb el de la imatge, i per conseqüent amb la mida dels cuadrats amb el text).

Un cop van realitzar aquets procediments vam començar la primera activitat, que consistia en fer un trencaclosques a partir de la imatge del quadre de totes les fruites. En aquest cas vam poder triar també el número de divisions i la forma d'aquestes (arrodonides, triangulars, etc.).

La segona activitat va ser triar una frase sobre les fruites " les fruites son molt bones" i vam crear una activitat que consistia en ordenar-ne les paraules. També en aquest cas podíem triar el número de divisions i també tipus d'encaix (triangular, arrodonit, quadrat, etc.).


La tercera activitat havia de consistir en associar el nom de cada fruita amb el seu color (poma- verda, plàtan-groc...) Es tractava d'una associació simple, és a dir, a cada element de la primera columna li corresponia un i només un element de la segona columna. A més en aquí es podia triar si volies que es veiés en horitzontal o en vertical.

La quarta activitat també era una associació simple on teniem que assiciar cada fruita amb el seu nom. Igual que en l'exercisi anterior podíem triar la disposició de les dues columnes, el color de les pròpies paraules, el tamany...

Un cop finalitzades totes quatre activitats vam desar el projecte en una carpeta que ja havíem creat anteriorment i tot seguit havíem de crear una carpeta en un subapartat del Blink i penjar-hi el fitxer i l'adressa web del projecte d'activitats, Per un cop obtingut això pernjar el link en el bloc. El resultat del meu treball fet a calsse és aquest:


http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009m/LaiaNF/fruites.htm

Jo, a més també he realitzat un conjunt d'activitats del JClic a casa, tot seguint els passos enteriorment esmentats.

He dissenyat una alte activitat sobre animals, que consta d'un trencaclosques d'una foto amb molts animals, un joc de memòria, una associació complexa, uns associació on s'ha d'escriure els noms dels animals i frases on s'han d'afegir les lletre que hi falten. Totes les imatges que he utilitzat són escalades amb el GIMP perquè tinguin totes la mateixa mida (250x250 p).

Esper-ho que us agradi:

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009m/LaiaNF/indexgranja.htm

dimecres, 9 de desembre del 2009

Seminari

Com tots sabem, fa unes setmanes va finalitzar la Setmana Blanca.

En ella vam estar tot una setmana d'excurssió en excurssió, aprenent quasi com si fóssim nens.

Per seminati teniem que fer un breu resum sobre aquesta setmana i les coses que ens havia aportat, haviem après, que ens havien impactat... però la Inma ens va demarar si podiem fer aquest "resum" de manera original, i que no es quedés estancat en el típic diari de dilluns, dimarts...

L'Ana Pulido i jo, que feiem el treball juntes vam decidir fer con una petita história, on en Pau era el protagonista. A mida que en Pau va fent coses de la seva vida quotidiana es va generant un paral·lelísme, amb els coneixiements adquirits (nostres) durant la setmana blanca, que fa com si hagués sigut ell, en Pau, qui hagués realitzat les sortides.

Al llarg del Power Point es va desenvolupant l'história, sempre en un mateix paissatge, on s'hi veu un arbre. Potser en les imatges no s'aprecia bé, però aquest creix una mica en cada diapositiva.

Al final de la presentació hi ha una reflexió on entra en joc la funció del arbre en les diapositives, ja que l'arbre que representa un paral·lelísme entre l'adquisició del coneixement que aporta al nen cada sortida, coneixement que no para mai de crèixer, al igual que l'arbre que no li paren de sortir mai fulles, etc.

Alhora d'expossar-lo vaig estar força tranquil·la, ja que tot aquest trimeste d'expossicions orals m'han servit molt per a no tenir vergonya a l'hora de parlar en públic.

Esperem que us agradi el Power Point.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Aportació a la Viquipèdia.

Fa unes setmanes junt amb el meu grup vam fer una contribució a la Viquipèdia.

Primer de tot vam estar pensant en sobre què podíem fer una pàgina i és més, que encara no fos creada,cosa que ens va resultar bastant dificil de trobar.
Vam estar buscant paraules que sortissin en color vermell per poder-se convertir en una pàgina, i així compartir la informació.
Vam trobar una pàgia sobre la diabètis i vam optar per crear una pàgina sobre l'alimentació per persones diabètiques . Un cop aquí les components del grup ens vam possar a cercar l'informació.
Però al realitzar la pàgina de Viquipèdia ens va sorgir un petit problema, i aquí ve la nostra experiència:La pàgina crada per l Mireia, ja que ja tenia una conte obert. Al publicar la nostre contribució, als pocs minuts una persona ens va borrar el contingut compartit. El perquè va ser el simple fet d'equivocar-nos en escriure la nostre pàgina en catañà dins la wikipedia, d'aaquì ve que l'usuari encarregat d’esborrar-ho posés com a motiu: Guiri.
Un cop rectificat el nostre herror vam crear la mateixa pàgina però en la Viquipèdia, però com que aquella pàgina ja havia estat creada enteriorment la nostre tasca ve ser ampliar-la.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Llenguatge audiovisual

El llenguatge audiovisual és el llenguatge que utilitza la imatge, el so, el vídeo...Sobre aquest llenguatge som molt bons lectors ja que dominem molt be tot el que te a veure amb la televisió, cinema, anuncis...Aquest llenguatge ens pot transmetre tot tipus d'emocions com alegria, angoixa, por, tristesa...

A pertir d'aquì el passat dia 23 de desembre a l'hora de TIC vam estar treballant el Movie maker que és un software de edició de vídeo.

Conté características tals como efectes, transicions, títols o crédits, pista d'àudio, narració cronológica, etc.

La pràctica que varem realitzar, va ser, un video amb el movie maker a partir d'altes videos gravats anteriorment amb una caméra digital. En aquest cas van ser videos gravats per en Jordi, el professor, sobre la facultat.

A partir d'aquí va ser anar introduïnt el videos al programa Movie maker i anar-los anyadint efectes, transicions, etc. ordenats amb una certa lògica.

El resultat del meu video va ser aquest:

Els mapes Conceptuals

Mapes conceptuals

- Én una eina de suport al pensament.
-Ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra prespectiva a relació a un tema.
-La creació del mapa passa per diversos estadis:
·Selecció i jerarquització de conceptes
·Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres
·Representació gràfica adequada
-La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
-Programa per crear mapes conceptuals: CMapTools, és gratuït.
-Pràctica de mapa conceptual: fer una repsresentació del típic sopar de nadal




dimarts, 1 de desembre del 2009

Setmana Cultural: Fundació Joan XXIII

En dijous 19 de novembre vam fer una visita a la Fundació Joan XXIII, formada pel Centre d'Estudis Joan XXIII i pel Centre de Tecnologies Ituarte.

La missió del centre és "promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat". És per això que desglossen la formació en quatre aspectes clau:

Acadèmica: aprendre a aprendre.

Personal: aprendre a ser.
Social: aprendre a conviure.
Cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

L'escola té dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada (de formació ocupacional, de formació no reglada, programes de qualificació professional).
Actualment, el centre compta amb uns 1524 alumnes.

Els aspectes bàsics del centre que n'ha destacat la seva directora són:

Atenció personalitzada: a través del Departament d'Orientació, del Departament de Formació Humana Religiosa i del Departament de Fundació-Empresa.

Innovació Pedagògica: a través dels departaments troncals (matemàtiques, llengües, etc.), de la formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.

Innovació en TIC: a través del Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
Escola arrelada a l'entorn (al barri de Bellvitge)

Relacions internacionals: l'escola segueix el currículum europeu a ESO i a Batxillerat.

Qualitat: escola certificada segons la norma ISO:9001.

Accions UNESCO: cada curs es proposa un lema que orienta totes les accions de l'etapa. L'escola també està agermanada amb una escola de El Salvador.
Treball en xarxa
* * *

Pel que fa a Infantil, a l'escola comprèn l'etapa d'entre els 3 i 6 anys (P3-P4 i P5-1r). En el seu moment, es va decidir incloure 1r de Primària a Infantil per similituds en les formes d'aprenentatge i ensenyament.

Poden distingir-se tres grans fites dins d'aquesta etapa:
Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat.

Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge.
- Des del Departament d'Orientació es treballa conjuntament amb els professors i els tutors per donar suport al procés d'ensenyament-aprenentatge.
Despertar l'interès per aprendre:
S'utilitza el joc (simbòlic, lliure, dirigit, didàctic, motriu) com a eina per aprendre.

L'opinió personal que en tinc un cop realitzada la visita és de sorpresa. Principalment pel fet de trobar una escola escola tan avançada a nivell pedagògic i tecnològic al mig de Bellvitge. Però el que és realment interessant d'aquesta escola està totalment integrada al barri, tant els alumnes de l'escola com la gent que viu en el barri (Introduïr els sistemes informatics al avis dels alumnes, integració/preparació de les dones de casa al món laboral...)
També em va sorprendre l'integració de les TIC/TAC a les aules i als infants ja que hi treballen habitualment, degut a que les tenen en les pròpies aules, especialment les pissarres digitals. Que en conjunt amb els altres sistemes educatius acava, en resum, sent molt enrriquidor per a els nens.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Pràctica Google Docs

El meu grup format per : Mireia Luque, Ana Pulido, Zaida díaz i jo, Laia Nieves.
Jo vaig fer el treball amb parelles i per tant l'informació la te la vema parella, ja que el vam fer des de la seva compte. Però l'esxlipcaré igualment tot i que no pugui possar els links, de moment.
La pràctica la vam basar tota en un cap de setmana a Eivissa.
Els passos que vam seguir va ser:

-Crear un document de text: aquest document el comença a realitzar una persona del grup i convida a la resta del grup a participar-hi. D'aquesta manera només la primera vegada s'haurà de posar les direccions de mail de les persones implicades, cada cop que un modifiqui el document els arribarà a la resta.

Aquí en la part pràctia vam estar discutint quines serien les coses més adients per endur-nos
per el cap de setmana. Cada persona anava comentant i discutint el que aportaria per la sortida.

-Crear una presentació: tot i que hi han menys possibilitats de creació que amb un powerpoint normal, són prou completes i el gran avantatge seria que podem compartir-las online i al moment que s'està creant. Aquesta presentació, igual que el document, el comença una persona i convida a la resta. Els canvis que realitzem també els veurà cada persona del grup.

En la part pràctica vam fer unes diapositives que mostraven on estava Eivissa, a quin camping aniriem, que visitaríem, etc.

-Crear un formulari: s'ha creat un formulari amb unes preguntes determinades i aquest igual que la resta d'arxius tenim accés tots els del grup. També hi ha la possibilitat que només el comenci un del grup i els altres només puguin veure l'informació no modificar-la.

En aquest cas la pràctica del nostre formulari eren preguntes on tenies que seleccionar la que millot et convenia, ja sigués en el preu estimat sobre la sortida, el mitjà de transport, etc.


-Les presentacions, tot i que hi han menys possibilitats de creació que amb un powerpoint normal, són prou completes i el gran avantatge seria que podem compartir-las online i al moment que s'està creant.

diumenge, 15 de novembre del 2009

SEMINARI 12/11/09

A l'hora de seminari del dijous dia 12 de novembre vam començar amb les exposicions dels contes. Jo vaig ser la primera, em va anar força bé, la veritat, la evaluació que em van fer va ser que ho vaig fermolt bé, i que fins i tot les fitxes que vaig portar per visualitzar el conte no eres ni necessàries ja que jo m'expressava molt bé. Per cert, vaig explicar el conte de la Rínxols d'Or.
La següent en explicar el conte va ser la Soraya, la Margarideta va explicar. Se la veia molt nerviosa i això es notà a l'hora d'explicar-ho perquè anava molt depresa, però mañgrat aixó ho va fer molt bé!
després vam estar esplicant les impressions que ens vam enduur de la película de Billy Eliot, i una cosa va duur a una altre i vam acavar parlant de els gays, lesvianes, miraments molt tancats,etc, etc. Va Ser molt interessant.
Ja per finalitzar, l'Inma ens va repartir tres notícies que vam estar comentant.
Això és tot, fins aviat!

SEMINARI 10/11/09

El dimarts dia 10 de novembre vam veure una película, en Billy Eliot.




Billy Elliot és un nen de 11 anys que viu amb la seva família al nord d'Anglaterra a mitjans dels 80. Mentre el seu pare i el seu germà participen d'una vaga massiva de treballadors miners, Billy pren classes de boxa, que és el que el seu entorn espera d'un nen, encara que no precisament el que a ell més li agrada. Un dia, el jove s'assabenta de l'existència de classes de dansa i comença a concórrer, d'amagat de la seva família. El seu entusiasme és tan previsible com l'enuig del seu pare quan s'assabenta.Tot i que finalment acaven sedint i donant-li la oportunitat, i tenint la metixa il·lusió que ell.
La veritat és que m'esperava més de la película per els comentaris que havia sentit a partlar, però em va agradar força, sobretot la relació pare-fills.
Això és tot, esper-ho que vagi molt bé!

dimecres, 11 de novembre del 2009

Pràctica amb l'audacity

L'audacity és una aplicació informàtica multiplataforma lliure de grabació i edició d'àudio fàcil de fer servir, distribuit sota la licéncia GPL.

Per realitzar aquesta pràctica he escollit la cançó de Ayo Technology, de Milow.
He fet con si fos un programa de radio i he posat dos intervencions, una al principi i un altre al final.

-Per poder-ho fer, primer he obert la cançó en el programa en format de MP3.
- Tot seguit he gravat la meva veu amb la frase que volia dir i he vist quan temps durava.
- He buscat el tros més adient de la cançó per fer-hi les dues intervencions. I les he desplaçat, amb l’eina de “desplazamiento en el tiempo”, fins el lloc que jo havia escollit.
- Un cop l’he trobat,per que es pogués sentir la veu amb claredat i per sota amb un to suau la música, en els dos casos, he seleccionat el tros de cançó on volia posar un efecte de “desvanecer progresivamente” que fa un decrecsendo del so de la música. Tot seguit he tornat a seleccionar un altre tros just darrera del decrescendo i seguidament he afegit l’efecte d’amplificació, amb el qual podia baixar o pujar el volum de el tros de cançó escollit, jo l’he baixat bastant perquè només se sentís la música de fons. I per acabar he tornat a posar un efecte de “aparecer progresivamente” que fa com un crescendo del so.
Un cop enllestit el treball, l’he tingut que exportar a document MP3, pel qual m’he tingut que descarregar el programa LAME MP3 per poder-ho exportat.

I Un cop exportat m’he creat un compte en el Goear.com i he copiat el codi embed en el meu bloc.


dimarts, 10 de novembre del 2009

Dos entorns per a l'Educació Infantil.

Pràctica del dia 09/11/09

Tic

diumenge, 8 de novembre del 2009

A clase hasta los 18, quieras o no!

Això és una notícia que l'altre dia vaig llegir en el diari, i m'agradaria fer-vos un petit esment, perquè realment a mi em va cridar força l'atenció.




Varios países han aumentado la escolarización obligatoria para luchar contra el abandono escolar - Para muchos, obligar a estudiar a alumnos casi adultos es ineficaz, inviable y contraproducente - Para otros, mejora su perspectiva laboral.



La cohesión social, la igualdad de oportunidades y la justicia han sido los motores clásicos para intentar que cada persona, cada joven estudie lo máximo posible. A este argumento se le fue uniendo otro que apela más a la rentabilidad colectiva: el crecimiento económico en la sociedad del conocimiento requiere una población cada vez más formada. La mezcla de ambos es una obsesión en los países desarrollados, que buscan fórmulas para erradicar o, al menos, mitigar el principal obstáculo: el número de chavales que dejan de estudiar tras la escolarización obligatoria -muchos ni siquiera consiguen obtener el título más básico-. Si les ocurre a países como Reino Unido o Francia (con un 13% de abandonos) mucho más a España (con más del 30%).



Mejorar la calidad de la enseñanza con más medios, ofrecer otras vías de escolarización y de reenganche para los que abandonaron e, incluso, pagar a los más pobres, con mayor riesgo de exclusión, para que sigan estudiando son algunas de las estrategias posibles. Pero hay una que cíclicamente se coloca sobre la mesa, que consiste en obligarles a que estén más tiempo en el sistema, es decir, aumentar la edad de escolarización obligatoria, que en España está en los 16 años.
Esta idea es para algunos una auténtica locura por inviable, ineficaz y contraproducente. Obligar a permanecer en las aulas a jóvenes de 16 y 17 años que no quieren estar en ellas provocaría graves problemas en las aulas y ni siquiera sería beneficioso para ellos, opinan expertos como el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid Julio Carabaña. Para otros, como el profesor de la Universidad de Barcelona Francesc Raventós, aunque causase "problemas menores", también puede ayudar a "resolver problemas mayores", como esa alarmante cifra de abandono escolar. Y recuerda que ese aumento hasta los 18 años ya se ha llevado a cabo en países como Alemania, Bélgica u Holanda. También en un buen número de Estados de EE UU, Hungría Polonia e Israel. Otros países, como Portugal o Reino Unido, planean hacerlo.


En España, el ministro de Educación, Ángel Gabilondo, volvió a abrir la espita del debate la semana pasada, al sugerir la posibilidad de aumentar de los 16 a los 18 años la edad de escolarización obligatoria. Fuera una propuesta, un deseo o una llamada a la reflexión -como apuntó la secretaria de Estado de Educación, Eva Almunia- sus palabras plantean una vez más si realmente debemos obligar a los chicos a seguir en la escuela aunque no quieran.

Seminari 5/11/09

Bé, el passat dijous cinc d'octubre a seminari, vam començar la sessió amb el conte que va explicar l'Ana Pulido, Hansel i Gretel. Ho va fer molt bé.
Tot seguit vam estar comebntant els resultats propis de les lectures de la pasada classe de comunicació, els quals ens van anar forçabé, per no dir molt bé, a tots.
I ja més tard per finalitzar vam estar llegint i comentant les sortides i treballs que tindrem que anar fent durant la semana blanca.
Aixó va ser tot per el dijuos, ara ens veurem a la segünt puclicació! Que vagi molt bé.

dijous, 5 de novembre del 2009

Qui ets tu?

Uf..quins nervis, i sobretot després de veure les primeres exposicions!
Però a mida que s'anava a propant el moment els nervis es van anar difuminant, i un cop dabant de tots i exposant el meu treball va ser un tres i no res.

Vaig fer la meva exposició sobre la Zaida, una noia que conec des del primer dia aproximadament.

Pel que fa a la meva exposició, crec que, apart dels nervis, vaig estar bastant clara en l'explicació, amb la meva entonació i expressivitat.

Aqui us deixo el meu PowerPoint, espr-ho que us agradi!

dimecres, 4 de novembre del 2009

SEMINARI 3/11/09

El dimarts dia 3 d'octubre, vam començar la sesió de seminari amb el conte de la Miriam, que va exlicar un conte molt cratiu " en Bernat", o algo així... que va pintar puntets amb el dit...va estar molt bé. Després va ser el torn de la Lidia que va explicar el conte de la caputxeta vermella, va sre molt divertit, apart d'ho bé que el va explicar , la seva dolçor, els seus gestos, va ser molt divertit quan canviava l'entonació de to, quan s'equivocava amb el personatge o pels nervis es posava vermalla... va estar molt bé.


Tot seguit la Imna ens va donar unes fitxes amb uns contes d'un minut que vam tenir que lleguir a classe i així poder practicar per la lectura en veu alta que teniem dimecres a Comunicació. I vam fer exescicis de relaxació.

Aixo va ser tot, que vagi molt bé.

Seminari 29/10/09

El dijous dia 29 d'octubre, a l'hora de seminari hem començat explicant dos contes. Primer ha començat la Carla explicant el conte del "Tabalet"; ha fet servir com a suport unes imatges grans que eren relacionades amb el conte i per molt que al començament del seminari deia que estava nerviosa, ho va fer molt bé! Després va ser el meu torn, on he explicat "El vestit de l'emperador"; quan l'he acabat, m'han dit que ho he fet molt be, al principi una mica nerviós però amb la sensació que els va agradar. És així?? Us va agradar el conte?? Hem podríeu escriure un comentari.

Després dels contes, l'Imma ha portat un portàtil i un projector per poder veure webs educatives per poder visitar en grups durant la setmana blanca (que serà del dilluns 16 al divendres 20 de novembre). I d'aquesta manera hem acabat la classe.

SEMINARI 27/10/09

Aquest dimarts al seminari hem començat explicant un conte. Aquesta vegada els hi tocava explicar-lo a l'Hèlia i l'Aina, però va haver-hi la casualitat que les dos s'havien preparat el mateix conte: "El Patufet". Ha començat l'Hèlia i a mesura que l'anava explicant, quan tocava cantar la cançó que s'incolu en aquest conte "Patium, patam, patum, homes i dones del cap dret! Patim, patam, patum, no trepitxeu en Patufet!", al principi la cantava ella sola fins que ens ha fet participari l'hem ajudat a canar-la. Després l'Aina també ens anima a cantar la cançó i nosaltres ja l'hem començada a cantar des de la primera vegada que sortia en el conte; també s'ha de dir que s'ha posat dins del paper del Patufet. Però realment les dos, encara que van fer el mateix conte, ho han fet molt bé!

Després d'explicar els dos contes, l'Imma ens ha donat un formulari que havíem d'omplir del SIOE. Un cop hem omplert aquest formulari, hem parlat del treball que havíem d'entregar, "Com eren els teus mestres?" i hem començat un diàleg sobre els records dels nostres mestres, des de l'etapa d'educació infantil fins al batxillerat i d'aquesta manera hem acabat el seminari

divendres, 30 d’octubre del 2009

Interacció amb la blogosfera

Mirant per internet m'he trobat amb aquets videos, en el youtube i m'han semblat força interessant, ja que ùltimament estem treballant a l'aula tot el que fa referència a la música i els nens. I crec que es pot complementar motl bé amb ho explicat per la Ana Pulido, que són els estímuls musicals a la infància.

Les danses: A les aules els nens aprenen sobretot danses realacionades amb festes tradiconals , també coma experiencia personal, jo m'he pasat l'infancia a prenen danses tradicionals de diferents països, per tal de poder coneixer diferents cultures.



És una dansa de nens de P4.

- Cançons:els nens canten de manera espontània, aprendre-les és una activitat vivencial i lúdica.



Són nens de P3.



- Instruments: aprenen a tocar instruments de percussió i així podem cantar cançons amb acompanyament.



Són nens de P4.


Bé aixó és tot, esper-ho que us agradi!

Interacció amb la blogosfera

L'AUDICIÓ

Be, aprofitant que a la classe de música estém treballant les audicions volia expossar una mica l'experiencia que vaig tenir jo quan feia l'estada a l'empresa en una llar d'infants.

Un matí de juny, un grup de nois d'entre 8 i 12 any, germans d'un dels nens de la llar d'infants, va venir a tocar intruments, un d'ells el violí, un altre la flauta travessera i el tercer el clarinet.

Ens va costat fer-los entrar i asseure'ls, ja que els vam robar una estoneta del pati, i un cop asseguts, alguns ploraven , alguns no es volien asseure i anaven a jugar, altres miraven els nens...

Però ja quan els nois dels instruments van començar a parlar els nens van fer silenci. Van començar a tocar i els nens estaven bocavadats.Quin soroll més maco feien aquells istruments!

S'ho van passar pipa, tot i que en alguns moment els vam tenir que anar motivant per què seguissin escoltant.

Però va ser una experiència maca i que et fa aprendre molt, tant a nosaltres com a ells. A demés crec que és una part molt improtant en el seu desenvolupament tan educatiu com cognitiu i crec que és bàsic en tota educació, ja que ademés potensia la seva creativitat, l'atenció...

En els calaix del music he trobat informació que complementa molt bé el que he intentat explicar i per a qui li interessi ho podrà ampliar i investigar més sobre aquest tema.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

PRÀCTICA AMB EL GIMP

El GIMP és un programa d'edició d'imatges digitals.És un programa lliure i gratuït, que tothom pot descarregar-se des de, per exemple, el SoftCatalà.

Ara exposaré la meva pràctica del treball amb el gimp.

La imatge original de la qual parteix el meu treball és:



En primer lloc, haviem de tallar un fragment de la imatge original i guardar-la amb un altre nom.utilitzant l'eina de retall (cutter). Jo he tallat el "camell" de sorra:





La segona part en que consistia la pàctica era reduir el nombre de píxels de la imatge. Amb això, aconseguim que la imatge pesi menys i que ocupi menys espai en la memòria. La imatge ha quedat així:








Finalment, la tercera pàctica consistirà en eliminar un element de la imatge, utilitzant l'eina de clonar (tampó) .En aquest cas jo he esborrat dos elements de l'imatge , ja que els dos quedaven malament i volia remarcar el paisatge amb la figura natural. La imatge m'ha quedat així:




Bé doncs aquí està la meva pràctica, esper-ho que us agradi.

Wikipedia

Wiki prové de “wiki wiki” que significa ràpid en hawaià i pedia prové del grec clàssic que significa educació.

Wikipedia es va formar per crear articles per poder ser revistes i incloure-ho.

No es s’escriuen temes de discussió, perquè ja hi ha una pestanya que serveixen per les dissuasions i obrir algun debat.

Qui estigui enregistrat té la possibilitat de modificar la informació, però sempre aportant informació fiable.

Es pot bloquejar una pàgina de la wikipedia, però això ho fa un grup de persones que es dediquen a revisar-ho tot.


-La nostra labor és:

Si trobem alguna informació incorrecte a la wikipedia modificar-ho. Entre tots podem donar una bona informació per altres persones ja que alguna vegada hem fet servir la informació que apareix, per tant, no estria de més que nosaltres també poguéssim ajudar a altres persones. Hem de col·laborar en aquesta tasca i aconseguir enllaçar la informació.

Per tant, diem que la intel·ligència del col·lectiu predomina en les intel·ligències individuals.


-Les llengües en la wikipedia.

Pel que fa a la llengua, podem buscar una informació en diferents llengües. Depèn de qui escrigui els paràgrafs o apartats seran més llargs o més curts. La realitat no és única a la vida i és complexa, per tant, hem de fer arribar això als infants.


-Què podem fer amb els infants per explicar-li’n que la realitat no és única?

Mostrant la complexitat i la diferenciació de les coses com ara que la chocolata no tan sols serveix per menjar-la sinó també per a pintar o bé ensenyar diverses pomes i que aquestes poden ser vermella o verda. Aquesta seria una bona manera de començar a explicar-li’n sobre la complexitat de la vida i els punts de vistes existents.



-Què és la Wikimedia Commons?

És un pojecte que té a veure amb les llicencies del Creative Commons. És una web que quan, per exemple, busquem una fotografia hi ha com una mena de fitxa que ens dóna la informació d’on procedeix la fotografia i tota la informació necessària per tal de respectar el dret d’autor. Per tant, és quelcom per poder compartir tot respectant aquestes llicencies.

WIKIS

A diferència dels blocs els wikis poden fer diverses funcions, com ara, organitzar i escriure; en el wiki es poden modificar directament la informació que hi ha, per tant, es més col·laboratiu que els blocs. En els blocs tot hi haver comentaris, aquests no poden ser modificats.

Així doncs, per les creacions col·lectives és millor fer servir els wikis.


Utilitats dels wikis en les aules?

A les aules es podrien fer varies coses amb els wikis, uns dels exemples serien els següents: contes enllaçats, desar recursos dels mestres, com ara uns problemes de matemàtiques, fer webs d’una escola en un wiki, però que estuquin protegits ja que així la informació podria ser modificada pels usuaris que tinguessin la contrasenya.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Seminari 2i/10/09

Bé, us faré un breu resum de la classe del dimarts.

Vam començar la classe amb les explicacions dels contes. La primera en explicar-ho va ser la Roser que va explicar el conte d’un gegant dolen, el qual els nens van esborrar...No sé qui títol té. Per`r la seva intervenció va ser presa dels nervis cosa que ens va servir d’al·licient per començar una conversa envers aquets.

La segona en explicar-ho va ser la Xènia, que va explicar el conte de la Rateta que escombrava les escaletes. Ho va fer força bé!

Desprès d’això ,en parelles, vam començar a treballar amb el treball que havíem fet del llibre “Educació i vida quotidiana” exposant així el perquè havíem triat els dos capítols.

D’això van derivar els temes de la mort, el qual vam estar discutint, i el de la protecció que els nostres pares feien sobre nostre.

Finalment l’Anna va exposar la noticia que avia trobat, la qual ens va deixar a tot molt confusos, ja que deia que en una escola la directora havia prohibit que hi haguessin mostres d’afecte entre els alumnes.

Això es un breu resum del passat dimarts, ens veiem en la pròxima publicació!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Pràctica de Megapixels







Conceptes importants d'imatge digital


Les imatges que solem tractar, les que provenen de les nostres càmares digitals o les que escanegem a partir d'una imatge en paper, pertanyen a un tipus d'imatge que anomenem mapa de bits. Aquest tipus d'imatges es manipulen amb el Gimp o amb el Photoshop. Aquest tipus d'imatges es composen d'una àrea rectangular a partir d'una matriu de punts anomenats píxels. Les característiques més importants d'aquestes imatges són:

-La grandària, que és la quantitat de píxels que té la imatge. Es mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la de píxels verticals. Si tractem les imatges del bloc (per exemple, amb el Gimp) abans de penjar-les i en reduïm la grandària (escalant) podrem aconseguir que el bloc funcioni més ràpid.
-El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i es mesura en Bytes o algun dels seus múltiples. La relació entre unitats de mesura és la següent:
1000 Bytes = 1 MB (MegaByte)
1000 MB = 1 GB (GigaByte)
1000 GB = 1 TB (TeraByte)

- La profunditat de color, que és el número de colors màxim que pot arribar a tenir la imatge. Com més colors tingui la imatge, més realista serà. Habitualment, els mapes de bits solen tenir 16 milions de colors.

- La resolució, que és la relació entre el número de píxels i l'espai físic que ocupa. Se sol mesurar en ppp (píxels per polzada). És una mesura de proporció que ens dóna la definició. Aquesta característica està condicionada per les possibilitats del medi físic (pantalla, paper..). Cal tenir en compte a l'hora d'imprimir que les pantalles (72 ppp) treballen amb menys resolució que les impressores (300, 600, 1200 ppp).

Podem trobar diferents formats d'arxiu de les imatges digitals (jpg, gif, bmp...).

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Notícia del seminari.Guarderies il·legals.

Ludotecas, casas amigas, cangurotecas... multitud de nombres proliferan en el mercado. Sin embargo, ninguno de ellos son verdaderas guarderías. La muerte de un bebé en Barcelona ha destapado un negocio sin control. Conoce con quién dejas a tu hijo.

El lunes, un bebé de cuatro meses moría en una ludoteca de Barcelona. La autopsia ha revelado que se debió a muerte súbita, pero, más allá de las causas del fallecimiento, ha salido a la luz un negocio sin ningún control.

La dueña del local está en libertad con cargos: se la acusa de un delito contra los derechos de los trabajadores, ya que dos de sus tres cuidadoras residían en España en situación ilegal. Todavía se determina si hay responsabilidad penal por la muerte del bebé, ya que esta ludoteca era un cúmulo de irregularidades.

Las cuidadoras no tenían ninguna titulación, había 30 niños cuando sólo hay licencia para 10 y se servían comidas de manera ilegal. ¿Cómo no se había detectado? La respuesta es sencilla: no existe ninguna legislación y, por tanto, las inspecciones tampoco se realizan. Para abrir una ludoteca, tan sólo hay que pedir una licencia al Ayuntamiento y especificar con qué tipo de local contamos. El Ministerio de Educación no interviene.

El Gobierno catalán asegura que preparan un decreto regulador, que tiene previsto aprobar este mismo verano. Sin embargo, el Síndic de Greuges (el Defensor del Pueblo) ya había llevado al Parlament sus quejas contra estos locales en 2004. Dos años después, en 2006, murió otro bebé en una ludoteca de Sant Cugat del Vallés en idénticas circunstancias.

¿Responsabilidades políticas? Según el presidente de la Federación Nacional de Centros Infantiles Privados, Juan Adame, es "un fallo que no sólo es patrimonio de España, sino prácticamente de toda Europa".

Un gran problema social

Las "guarderías piratas" proliferan y no les falta negocio: la falta de plazas públicas y el aumento de la población inmigrante las han puesto de actualidad. El precio medio de una guardería ronda los 400 euros al mes. En España, hay 1,4 millones de niños menores de tres años: sólo 270.000 están escolarizados y, de ellos, un insignificante 16,6 por ciento tienen acceso a una plaza pública. Izquierda Unida asegura que tan sólo en Madrid serían necesarios 300 centros públicos más para cubrir toda la demanda.

Recordemos que esta etapa educativa no es ni obligatoria ni gratuita. Sin embargo, pocos padres pueden abandonar sus trabajos para criar a sus hijos. Los salarios más bajos tienen aún más complicado con quién dejar a los niños. Es cierto que las plazas públicas de guardería se otorgan sobre todo por renta familiar, pero, como vemos, las plazas son insuficientes.

¿Con quién dejamos al niño?

El intrusismo alcanza niveles alarmantes. ¿Cómo distinguir entre ludotecas, casas canguro, guarderías y cómo saber cuáles actúan de forma ilegal?

Según la Federación Nacional de Centros Infantiles Privados, las ludotecas son centros de ocio, para momentos puntuales de los niños. No tienen que dar comidas, sus horarios no deben ser como los de los centros infantiles, nunca cobrarán matrícula y deberían tener un registro de niños. Así, sería fácil descubrir los que actúan como guardería ilegal.


Aquí teniu el vidio de la notícia.

SEMINARI 06/10/09


Com be ens va dir la Imma faré un resum de la passada classe de seminari del dimarts, on vam tenir una llarga conversa de Ramon Llull, principalment.
Però primer començaré per el principi. Vam començar la classe amb d’introducció de dos companyes del seminari explicant un compte cadascuna.
L'Anna, que va explicar el conte de: " Els tres porquets" em va sorprendre molt com l'explicava i em va fer estar atenta durant tot el conte, ja que era molt expressiva a l'hora d’esplaiar-lo,i sincerament em feia molta gràcia com el desenvolupava.
La següent va ser la Silvia que va explicar el conte de. “La tortuga i la llebre”. Ella va començar llegint-lo, però en acabar la Imma li va comentar si seria capaç d’explicar-lo de nou sense llegir-lo i ella ho va fer molt bé!

Després, la nostra tutora l'Imma, ens va donar dos articles de diari on apareixia el premi que se li havia atorgat a la nostra Facultat. Després d'haver llegit els dos articles, molts dels companys que estem al seminari vam començar a fer preguntes del motiu de perquè la nostra facultat és diu Blanquerna i pertany a Ramon Llull. Llavors l'Imma ens ho va explicar però ens va proposar que cadascú ho busques a internet.

Ramon Llull (Segle XIII-XIV) va ser un escriptor mallorquí molt important, a part de ser també filòsof, teòleg i missioner. És creu que la seva família pertanyia a la noblesa catalana i que és per això que Llull va entrar a pertànyer a la Cort del rei Jaume El Conqueridor. Educat sempre com un cavaller, és va casar i va tenir dos fills, però quan tenia uns 30 anys la seva vida va fer un gir molt gran en veure 5 vegades l'aparició de Crist; per aquesta raó va abandonar la seva família per dedicar-se en la vida religiosa i el seu objectiu principal era convertir els musulmans que començaven a entrar a la Península Ibèrica.

Ramon Llull va escriure més de 250 obres (algunes pàgines web fins i tot diuen que més de 400), algunes traduïdes a diferents idiomes com el llatí i l'àrab. Entre totes aquestes obres podem destacar les principals que són:

Fèlix o llibre de les meravelles (inclou el llibre de les Bèsties).

Blanquerna (inclou el llibre d'Amic e Amat)
Llibre del gentil i dels tres savis.
Arbre de ciència.
Ars manga i ars brevis.
Llibre de contemplació.
Vida coetània.

Ja que la nostra Facultat és diu Blanquerna, us explicaré d'on prové aquest nom. El "Llibre d'Evast e de Blaquerna" de Ramon Llull, explica que Blanquerna és el fill de Evast i Aloma, un fill exemplar que quan es fa gran els seus pares volen que és casi amb Natana. Ell no vol i els hi explica que ell vol dedicar la seva vida a Deu, i que al final hi arriba, passant per monjo, abat, bisbe i papa. L'èxit assolit per totes aquestes tasques fa que Blanquerna és pugui retirar en ermità.

Bé dons aixó es tot, fins la següent publicació! arreveureeee!

Escriure, llegir, parlar i escoltar

Aquets són els apunts de la classe de comunicació del dia 08/10/2009: Esper-ho que us serveixin.
Com ha de ser el perfil d'un bon comunicador?

- Ha de parlar amb claredat, amb les respectives pauses, vocalitzant, gesticulant i pronunciant correctament, amb un to adient amb pujades i baixades, per així, captar encara més l'atenció del públic.
- Amb un text ben estructurat.
- Ha de ser coneixedor de la matèria i de l'audiència a part de tenir un bon coneixement del camp lèxic i semàntic de la llengua.
- Ha d'aportar al públic confiança i credibilitat.
- Que tingui un alt grau de convicció i persuasió.
- Ha de tenir un bon suport tècnic per a dur a terme una bona comunicació.

Marta Riera, Nerea Fulgencio, Laia Nieves, Anna Pulido, Zaida Diaz, Mireia Luque, Laura Rovira i Júlia.G Castells

Processos que s’ha de seguir per escriure:

- Planificar: fer un petit guió del que vols escriure.
- Redactar: Redactar amb paraules adequades el què has planificat amb coherència i cohesió.
- Revisar: un cop redactat, s’ha de revisar, veure si hi ha faltes d’ortografia, els signes de puntuació siguin correctes, que l’estructura estigui ben feta, el vocabulari, etc.

Quan llegim

No és el mateix llegir en veu baixa o per un mateix que llegir en veu alta, per tant, tot depèn del següent:
- Destinatari: si és per tu o per una altra persona. Això també passa quan escrivim, ja que no escriurem igual si és per nosaltres o per un company/a de classe. Influeix, per tant, el destinatari.
- Lectura: com hem esmentat tot dependrà si llegim per nosaltres, que segurament ens saltarem paraules o llegirem més ràpid, que no pas si ho llegim per a una altra persona ja que estarem nerviosos o intentarem fer tot el bé possible.
- Implicació al llegir: el to de veu, les pauses, l’entonació, etc. són factors importantíssims a l’hora de llegir.
- Interpretació: de vegades estan entre línies.

Parlar

En el parlar és important el tipus d’intervenció, aquesta pot ser:
- Espontània: que tu mateix, voluntàriament, parlis davant d’una o més persones.
- Demanada: que hagi de ser el professor/a que et demani que parlis o expliquis quelcom.

L’escolta

Quan s’escolta és important seure adequadament, amb bona postura i atent/a, respectar l’espai entre les dues persones, escoltar sense interrompre el que parla, etc.
Per tant, hem de tenir les condicions necessàries tan per comunicar-nos com per escoltar.

Extret del bloc de Julia Ginita i amb informació què eh aportat jo.

Navegadors i cercadors (apunts del 28/09/2009)

Navegadors i cercadors (apunts del 28/09/2009)
Sobre el treball de grup, afegir que:


La nota dependrà de si s'ha practicat bé la blocosfera o no. És a dir, que la feina feta sigui col·laborativa amb la resta d'usuaris que publiquen en relació amb el tema del treball.


Així mateix, es valoraran les relacions entre el propi bloc (en el cas que se n'hagi creat un) i la resta de blocs relacionats (cites, comentaris, aportacions, etc.).


Finalment, cadascú haurà de realitzar una entrada en el seu bloc personal resum (títol + explicació de l'experiència).


Altres tasques pendents d'aquesta setmana són:

Llegir l'entrada sobre wikis al bloc de l'assignatura.


Llegir l'entrada sobre els principis bàsics de la gestió de la informació que també es troba al bloc de l'assignatura.
Sobre aquesta darrera entrada, de les operacions bàsiques que s'enumeren, aprofundirem en la de CERCAR:

A part del navegador conegut per la majoria de nosaltres, l'Internet Explorer, també disposem del Firefox. Mentre que en el cas del primer estaríem parlant de software propietari (de pagament), el Firefox és un software lliure creat per comunitats d'usuaris.




FIREFOX

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.



Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

És un delicte que solem fer en la intimitat.


La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).


Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).




Exm: Una possible font d'imatges que a més permet pujar directament l'enllaç i que identifica perfectament l'autor dels continguts és Flickr (portal per compartir fotografies).

Si, a més, la fotografia l'hem feta nosaltres, també ens estalviem possibles problemes de fiabilitat. Sinó, una bona opció seria extreure-la de fonts fiables.



Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

Afegir-les a l'iGoogle.


Desar-les al nostre bloc personal.


Utilitzar els anomenats marcadors socials (webs que serveixen per emmagatzemar, valorar i compartir les webs que anem visitant). Això ens permet conèixer "de què es parla" actualment al World Wide Web.
Exm: http://meneame.net/

http://delicious.com/

En el cas d'aquest darrer marcador social, p.e., un pot obrir-se un compte i personalitzar-se el perfil afegint-hi les eines del Firefox. Un cop un s'hi ha creat un perfil públic, ja pot comentar i etiquetar tot allò que trobi interessant mentre navega.

Tasca pel proper dia: Donar-se d'alta a delicious.com, crear-se un perfil i, si es troba alguna web on hi aparegui la icona de delicious, afegir-la.

Blc extret de Elisa Capellades

Procés evolutiu de la plàstica

El nom de l’art a principis de s. XX

Aquí podeu trobar els apunts realitzats durant les duees classes de plàtica (teóriques). Espero que us siguin d'ajuda.

Art: allò que es veu (model acadèmic).
- La Real Acadèmia San Fernando deia el que era art i el que no (1752).
- Havia de ser una figura de 7 caps i ½ (proporció àuria), podia variar una mica.
- La representació de l’espai era a partir del punt de fuga i les línies d’horitzó.
· 1905 (Fuvisme): Es va fer la primera exposició (Saló de Tardor a París).
· 1905 (Expressionismealemany): Va haver canvi de la concepció interna i de la interpretació.
·1907 (Cubisme): Importància de les figures geomètriques
· 1917-1919 (Duchamp): Va canviar la mentalitat en quan la concepció de l’artista i l’art (l’artista és el que pensa). Va modificar les obres per tal de burlar-se i riure.
L’escola: els noms que va rebre l’educació artística ens diferents anys
· 1857-1906 ("Dibuix i treballs manuals"):
- Els coneixements d’art associats als valors d’utilitat i funcionalitat. Formació d’artesans.
- L’aprenentatge artística confiat al dibuix de còpies (es premiava el dibuix copiat).
- “Els treballs manuals” (1880). L’art impulsat com a capacitat de realització d’objectes domèstics i decoratius.

* Valors: disciplina, domini, ordre, habilitats representatives.
· 1906-1039 (“Dibuix i treballs manuals”, L’Escola Nova):
- Difusió del dibuix amb model tridimensional i inicis de dibuix lliure (expressió del nen).
- Actitud estètica.
- Importància del coneixement de l’ofici. Influència del moviment de les Arts&Crafts- William Morris (tornen al treball medieval de les catedrals – funcional i únic-).

* Valors: el món interior de l’individu i la seva relació amb la natura es converteix en font d’inspiració i reflex de la visió de la realitat.
· 1939-1970 (“Dibuix i treballs manuals”, Aprenentatge eminent útil; Fi de la Guerra Civil Espanyola, guanya Franco):
- Suspensió de la coeducació. Estricte separació entre rols i sexes.
- Nou ordre social d’acord amb les idees del règim franquista.
- Còpies de làmines (retorn).
- Dibuix geomètric.
- Treballs manuals (es continua fent): a partir de passos que havien de seguir.
· 1970-1990 (“Expressió plàstica”):

L’art com a manifestació espontània. Repercussions a Espanya a partir de 1970.

- Importància del potencial humanitzador de l’art.
· Víctor Lowenfeld, 1947, diu:
· L’art com a autoexpressió
·Espontaneïtat creativa
· Educació en llibertat

*Va començar a classificar i analitzar els dibuixos infantils: reflexió en l’expressió del nen.

Expressió : influència de V. Lowenfeld
Plàstica: no únicament s’ensenya dibuix. Els nens també aprendran pintura i volum (pedagogs francesos).

- Importància del material de rebuig (influència del món de l’art, els “objectes trobats”/Marcel Duchamp i altres.
- Importància de l’experimentació amb tècniques i materials (herència de l’escola de disseny Bauhaus).
· 1990-? (“Educació visual i plàstica”):
- L’art s’entén com a llenguatge visual ( Influències: Arheim, Dondis, Muhari, etc.):

· Importància de la lectura de la imatge (seria com un text) .
· Importància de l’art com a comunicació.
- Importància del procés d’aprenentatge (psicològic constructiva: Bruner).
“ No tot depèn de l’edat, també és de l’entorn”

*Valors a les aportacions o la cultura en el desenvolupament del individu. Importància de l’entorn.

Educació: versus abús del dibuix espontani
Visual:s’inclouen totes les imatges: TV, cinema, etc, arquitectura, publicitat, etc.
Plàstica: dibuix, pintura i volum (art clàssic).
Aspectes de l’aprenentatge artístic
Eisnen, Elliot:
- Aspecte productiu: desenvolupa les capacitats necessàries per crear formes artístiques.
- Aspecte crític: desenvolupa les capacitats per a la percepció.
- Aspecte cultural: desenvolupa la capacitat de comprendre l’art com fet cultural.
Bibliofrafia: “ Educación y cultura Visual” . Barcelona: Octaedro 2002 (pàg. 55-79)


“L’art comença quan els sentits tenen el primer contacte amb l’entorn i el nen reacciona davant les experiències sensorials” (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain).
Etapa de grafisme infantil (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain):
1. Etapa de gargot (2-4 anys)
· Gargot descontrolat (2-2.1/2 anys):
- Línies descontrolades
- Colors: dibuixen “espirals”
· Gargot controlat (2.1/2- 3.1/2):
- El nen desconeix el control visual sobre els traçats que realitzen.
- Pot tancar línies aconseguint formes rodones.
- Les línies seran cada cop més llargues i, a vegades, tractarà d’utilitzar diferents colors.
- Són capaços de dibuixar conceptes com ara el soroll, el fred, etc.
· Gargot amb nom (3.1/2-4 anys)
- Comencen a dibuixar conceptes com ara la pluja, però també el tren en forma de rodones (per exemple).

2. Etapa pre-esquemàtica (4-7 anys)
- Dibuixos de mans que surten del cap: apliquen el seu coneixement del cos.
- Representen humans, cases i arbres.
- Saben les parts del cos i situar-les, però a l’hora de dibuixar-les no dibuixen totes les parts. Ells agafen el que és essencial, el cap i el cos.
- Tenen creació conscient de la forma.
- Flexibilitat del nen: freqüents canvis en els conceptes:
- Figura humana: cap-gros
- Colors: no relacionen l’objecte amb els colors (arbre amb la copa vermella).
- Espai: no fan línies de terra (espai egocèntric), són dibuixos flotants. Ell és el centre del seu món.

3. Etapa esquemàtica (7-9 anys)
- Diem esquema al concepte al qual el nen arriba respecte d’un objecte. Després de molta experimentació el nen arriba a formar-se un concepte definit de l’home i del seu ambient.
- Hi ha exageracions amb els dibuixos com ara una ferida ( per tal d’explicar-ho), és a dir, fa els dibuixos segons les seves emocions (mare més gran, pare més petit, ...).
- Espai: fa línies de terra, és a dir, ordena l’espai. L’important és el públic. També dibuixa la línia del cel. Dibuixen amb raig X (a una casa es veuen els mobles, el bany, la cuina, l’habitació, etc.).
- Color: ja relaciona objecte i color.
- Dibuix a partir d’ Abatiment: per poder situar-ho tot bé s’hauria de plegar; exemple: carretera amb els arbres als costats o un estadi de futbol.
- Entre el cel i el terra no pinten, ja que representa l’aire i l’aire no té color.
- Fan pla-elevació: barregen dos punts de vista diferents (nen nedant i mestres al voltant)
*Motivació artística: nosaltres, acció i lloc.
4. Etapa de la colla (9-12 anys)
- El nen descobreix que és un membre més de la societat.
- S’adonen que tenen una independència social.
- Hi ha grups diferenciats de nens i nenes.
- Es comencen a pensar en termes socials, es tenen en compte les opinions dels altres.
- Figura humana: abans eren esquematitzades, ara comencen a dibuixar el cos com un tot (una mà dibuixat amb el 5 dits), també dibuixen molts detalls (cada persona té les seves característiques)
- Color: distingeixen els colors (pinten la copa d’un altre de color verd i l’herba que també és verda, d’un verd diferent).
- Espai: descobreixen la perspectiva (canvien les línies de terra i dibuixen l’horitzó).
- Intensió d’explicar que les coses que estan més a prop són més grans i les més llunyanes més petites.
*Color/motivació artística: temes.
- Descobriment del pla i abandonen la línia de terra.
- Superposició: hi ha cossos opacs que tapen als altres.
- Canvien en la manera de dibuixar: no es veuen de front com estar en l’escenari, sinó que de costat, corrent, parlant, etc.
- Ja es fan a la mida com tothom o tal com és ell/a, però estan dibuixats de tal manera que el/la puguin reconèixer, és a dir, amb molts detalls (amb ell/a al centre del dibuix, amb algun de tall com ara un ninot, etc).
· És l’edat idònia per treballar en equip: fer treballs individuals que formaran part d’un treball en conjunt o començar des d’un principi en grup (construir un poble: amb la seva gent, les casetes, arbres, cotxes, etc.)

5. Etapa psedo-naturalista (12-14 anys)
- Final de l’art com a activitat espontània, fa un treball més aviat reflexiu.
- Comença un període de raonament en el qual el nen es fa crític amb les seves produccions (en els autoretrats els hi costa enfrontar-se amb ells mateixos, estan a l’expectativa dels seus canvis físics).
- Canvis sexuals evidents, és a dir, pel que fa a l’anatomia.
- Representen el que veuen, hi ha ombres, treballen amb regles, etc.
- Pensament abstracte, poden utilitzar metàfores.
- Figura humana: elements de fer-se grans (pits, pels, les nenes dibuixen barbies i els nens fan caricatures, retrats satírics, els interessa el món del còmic, etc).
Hi ha moviments en els seus dibuixos mitjançant les articulacions.
- Colors: hi ha ombres i colors diferents.
- Temes: sentiments i emocions; temes relacionats amb els interessos de l’alumne/a.
Crítiques actuals en relació a l’ensenyament de l’educació artística fonamentat en l’espontaneïtat creadora.

- El concepte d’etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d’estudi evolutiu. El concepte d’estudi evolutiu té en compte tant l’edat com els tipus d’experiències acumulades.
- No hi ha una direcció lineal en els aprenentatges
- Les activitats educatives faciliten els aprenentatges i el desenvolupament artístic de l’alumne/a.

Educació-Evolució espontània

- Importància de la interpretació i valoració de les produccions artístiques dels adults en la formació dels nens.
- No es pot formar el mite del geni, el llenguatge de l’artista, “el do innat”, és a dir, no s’ha de posar algú de la classe com artista, sinó que tothom es pot educar en les arts plàstiques.

INTRODUCCIÓ AL SEMINARI

Hola em dic Laia Nieves i m'agradaria explicar com m’ha anat el primer dia de seminari.
La veritat es que em va agradar molt, no ens coneixíem i varem fer una presentació de cada un dels membres del seminari.
Tot seguit va manar fent un recordatori de noms a veure si ens el sabíem tots de memòria i ens vam sorprendre no? De veure k ens els sabíem quasi tots!

L’Imma ens va passar un full amb preguntes, una mica característiques, on també ens vam tenir que dibuixar, cosa que ens va semblar força divertit. Finalment les vam llegir una per una i vam tenir que intentar endevinar de qui eren les preguntes contestades.

Va ser tot molt interessant i les dues hores que va durar la classe van passar volant.

Estic convençuda que aprendrem un munt de coses amb els seminaris, i que ens abrivarem a portar molt ve tots els integrant del grup.

Fins a la propera.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Creative Commons License
obra està subjecte a una llicència de Reconeixement-No comercial 3.0 Espanya de Creative Commons

dimarts, 22 de setembre del 2009

INTERACTIVITAT

Els ordinadors van nèixer com a eines de càlcul, però amb el temps, s’han convertit en eines de comunicació gràcies al fenòmen de la interactivitat.
La interactivitat trenca amb la lectura lineal, permet un diàleg entre màquina i usuari, permet moure’s mitjançant conceptes relacionats. Amb la tecnologia actual, gràcies a Internet, pot inclús existir un diàleg entre diferents persones per compartir coses a través de la xarxa d’Internet.
Vannevar Bush, científic estadounidens, va crear, a mitjans del segle XX, un model d’interactivitat basat en la idea de que les màquines havien de funcionar com la ment de les persones, per associació d’idees; però la tecnologia d’aquell moment no ho permetia.
Ted Nelson va crear el projecte Xanadú, una idea molt aproximada a l’actual Internet, tot i que 30 anys abans. D’aquí van sorgir les paraules hipertext (aplicat als texts) i hipermèdia (aplicat a texts, sons, imatges i animacions), enteses com els punts de conexió o enllaços que permeten la interactivitat per moure’s d’un contingut a un altre.
La tecnologia va seguir evolucionant per tal de fer aquestes idees realitat. Douglas Engelbart, inventor estadounidens, va idear el ratolí, eina que sí permetia la comunicació interactiva.
Els primers interactius van ser amb finalitats educatives i estaven guardats en CD-ROM. Més endavant es van crear altres tipus d’aplicacions, com ara els videojocs, on la interactivitat n’és un element essencial

INTERACTIVITAT

Edu3.cat